El recurs

El recurs hídric d'un país o d'una conca donada, és la quantitat d'aigua disponible considerant tots els seus estats, i considerant tots els seus orígens. Així per norma general, es tracta de la quantitat d'aigua que resta en un territori desprès de considerar els diversos fenòmens que la disminueixen en relació a aquella aportada per les precipitacions. Entre aquests fenòmens destaquen l'evaporació i la transpiració dels vegetals (també anomenats evapotranspiració).

En aquest sentit, l'aigua que prové de les precipitacions i en funció de les condicions climàtiques, s'evapotranspira amb més o menys mesura. Així, la quantitat d'aigua que escapa a aquest fenomen representa el recurs hídric renovable. Aquesta aigua, en major grau s'infiltra en el sòl, recarrega els nivells aqüífers i posteriorment alimenta les aigües superficials, i en menor grau s'escola de forma directa sobre el sòl.

Els massissos muntanyosos, per les seves característiques, es comporten com a veritables col·lectors d'aigua, recarregant posteriorment els nivells inferiors dels fons de vall, pels quals discorren els rius principals. Aquests acabaran escolant-se fins als mars i oceans, conduint posteriorment a la formació de núvols i a les precipitacions. El conjunt dels processos es pot anomenar cicle natural de l'aigua.

L'anàlisi de les dades meteorològiques històriques pel període 1974-2005, període representatiu de les dades meteorològiques més recents, ha portat a la confecció dels mapes dels models de precipitació i de temperatura del Principat d'Andorra, i ha possibilitat l'establiment d'un balanç hídric a partir del qual s'ha quantificat el recurs hídric mig disponible.

La precipitació mitjana del Principat d'Andorra s'eleva a 996 mm. Pel que fa a la temperatura mitjana del país, aquesta es quantifica en 4ºC. La distribució mensual de les temperatures és gaire bé idèntica en ambdós vessants, amb els mínims enregistrats coincidents al gener i els màxims al juliol o l'agost, seguint la pauta característica dels climes mediterranis. El gradient altitudinal no és tan marcat en el vessant nord com en el sud.

En una anàlisi anual o plurianual, tota la pluja útil acaba drenant cap als rius principals, és a dir, que tot el que entra en el sistema, n'acaba sortint. En aquest sentit, s'ha pogut quantificar la pluja útil o excedents en 563 mm per any, de mitja. Així mateix, s'ha valorat l'evapotranspiració mitja en 434 mm, el que representa el 43,5% de les precipitacions totals.

D'acord amb les dades anteriors, i considerant la superfície del país, el recurs hídric mig anyal disponible pel Principat d'Andorra ascendeix a 263 Hm3/any. La variabilitat d'aquest recurs en el període analitzat (1974-2005), en un any sec es quantifica en una disminució del 31,8%, mentre que en un any humit l'augment respecte al recurs mig es quantifica en el 53,5%.

Mentre que els valors més elevats d'escolament directe superficial se situen bàsicament en la capçalera del Valira del nord, els valors més importants d'infiltració se centren a la capçalera del riu d'Incles i en general a la zona nord-est del Principat d'Andorra. Aquests fets, tenen unes repercussions clares sobre el funcionament hidrològic, tant del riu Valira del nord, com del riu Valira d'Orient.

El Departament de Medi Ambient estima anyalment el recurs hídric del Principat d'Andorra. En els següents documents es pot trobar l'evolució anyal d'aquestes dades.