Impactes ambientals - estudis i publicacions

ESTUDI I INVENTARI DE LA VEGETACIÓ DE RIBERA. ANYS 1999 / 2000

Quan des del Departament de Medi Ambient es va encarregar aquest estudi, la vegetació de ribera d'Andorra encara no s'havia estudiat de manera gaire intensa. Els treballs de referència sobre la vegetació d'Andorra (Folch, 1979; Gruber, 1979) no feien pràcticament cap referència sobre les comunitats forestals de ribera malgrat la seva importància ecològica i paisatgística. Folch (1979: 196) ja els assenyalà com un dels hàbitats naturals més amenaçats del Principat, i en ressaltà el valor paisatgístic, tot i la seva petita extensió actual.

La societat humana ha explotat sempre molt intensament els fons de vall, ja que presenten una aptitud molt bona per a l'agricultura, principalment perquè es tracta de terrenys més o menys plans i perquè el sòl acostuma a ser força fèrtil. A conseqüència del creixement urbanístic tan intens que ha sofert el país els darrers trenta anys, la petita extensió que ocupava la vegetació de ribera ha quedat encara més reduïda, fins al punt que actualment només ocupa una estreta franja discontínua al llarg dels rius principals. Per tant era necessari i urgent realitzar un estudi per conèixer l'estat actual d'aquests tipus de vegetació i poder establir les bases per a la seva gestió i recuperació.

Cliqueu aquí per descarregar els dos números de la revista Hàbitats de l'Institut d'Estudis Andorrans, on trobareu un article sobre la metodologia i els resultats de l'estudi.
Boscos_Ribera1.pdf
Boscos_Ribera2.pdf

Per a més informació sobre les diferents comunitats de ribera cliqueu aquí

ACTUALITZACIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ I STATUS deL SENECI DEL CAP (Senecio inaequidens) A ANDORRA. ANY 2005.

S'han estudiat la distribució, l'abundància relativa i els requeriments ambientals del seneci sud-africà (Senecio inaequidens) a Andorra en l'any 2005.

Aquesta espècie invasora es concentra a les valls i baixos vessants més urbanitzats, des de la frontera hispano-andorrana fins Encamp i la Massana (especialment a la parròquia de Sant Julià), i s'estima que la població total no és inferior als 100.000 individus adults.

Els resultats indiquen que en el temps transcorregut des de l'anterior campanya de prospecció (2000) aquesta planta ha augmentat substancialment la seva freqüència (nombre d'indrets en els quals és present) i la seva abundància (nombre d'individus), però que els canvis experimentats en la distribució (perímetre de l'àrea de presència) i en l'hàbitat (ambients ocupats) han estat més aviat petits. L'increment poblacional i d'indrets ocupats s'ha produït bàsicament dintre la mateixa àrea en la qual ja era present cinc anys abans, amb colonitzacions o explosions demogràfiques puntuals i previsibles en llocs on ha trobat les condicions favorables (sobretot en les urbanitzacions de les rodalies de Sant Julià i de la Massana). En llocs apartats només han aparegut alguns nuclis nous poc importants. Pel que fa als ambients ocupats, es constata una lleugera expansió cap a hàbitats subòptims paralzlel a l'increment poblacional, que ha fet aparèixer l'espècie en altituds superiors (fins a més de 1.900 m) a les de fa cinc anys i en orientacions (nord) desconegudes en aquella època. Tot i això la ocupació d'hàbitats subòptims és anecdòtica si es considera el conjunt de la població andorrana de seneci, que es concentra als mateixos ambients que l'any 2000.

L'afecció a l'agricultura, la ramaderia i el medi natural es considera també anecdòtica, tot i que s'observa un increment de nuclis de seneci (la major part petits) en hàbitats naturals (especialment vessants esquistosos amb un mosaic de prats xeròfils i afloraments de roca).

Per obtenir més detalls sobre els estudis i/o la cartografia SIG o pdf adreceu-vos al Departament de Medi Ambient, Unitat d'Estudi, Preservació i Restauració Ambiental.
Areax_EPR_Ambiental@govern.ad,
tel. + 376 875707